LITTERATURA SARDA

[in allestimento - contivigende]

I N D I C E

1. Poetas perfughesos

2. Presentada a su libru Sa Funtana Antiga de Ciciu Piga senior, contivigiadu dae Dàriu Piga  

3. Presentazione del volume Poesia popolare in Anglona tra il Settecento e il primo Novecento

 

 

  

 1. Poetas perfughesos
Santa rughe piatta
Presentada

Custa antologia est unu sèberu de poesias cumpostas dai sos poetas nostros chi ant vìvidu dai sa prima meidade de su ’800 a totu su ’900. A printzìpiu custu librigheddu fit unu capìtulu de su sigundu volùmene de s’òbera Perfugas e la sua comunità. Ma a ultimera, a manu a manu chi s’aggiunghian sas poesias e chi s’ispàtziu issoro creschiat, est pàrfidu sempre pius giaru chi custa regolta deviat istare a contu sou.  

No ischimus nudda, a dolu mannu nostru, de sos poetas chi ant poetadu in sos sèculos innantis e est custa sa chistione pius manna de su passazu a boghe de sa connoschentzia chi, si no est posta in iscritu, est destinada a esser pèrdida.

A lis nàrrere documentos a custos cumponimentos poèticos diat poder pàrrere una cosa manna. Ma, si bi pensamus bene subra a custa cosa, amus a giòmpere a sa concruida chi puru sas poesias poden èssere atterentantos documentos de cussas chi fin sas maneras de sentire e de vìvere de una comunidade peri unu trettu de tempus chi abbratzat duos sèculos. In pius, tzertas poesias retrattan e contan fattos pretzisos e accaimentos chi connoschimus solu gràscias a custas pròpias poesias. Tottu cosas chi, de àttera manera, non diamus aer ischidu comente no ischimus nudda de su chi non nos est arrividu peri sas testimonias ismentigadas de sos mannos.

Custa accoglida de pagas poesias (ma sas poesias dian poder èssere medas de pius) nos mustrat chi finas una comunidade minore comente cussa perfughesa, in pius de àere una istoria sua, podet cun bonos tìtulos sustènnere de àere puru una litteratura. Si podet arrejonare de su livellu artìsticu de custos poetas nostros e de sos orizontes e currentes istilìsticas ue sos cumponimentos issoro si dian pòdere assentare. Ma custas sun chistiones tènnicas chi poden interessare a cussos de su mestieri ma no a sa zente chi, comente est sempre cumbinadu, inoghe in Sardigna est pius interessada a connòschere, peri sa poesia, sos fattos e sas istorias chi su poeta narat e contat a chie l’iscultat. E est in custu sensu chi dogni poesia de custas leadas a sèberu faeddat de carchi cosa. Sas poesias de amore e tottu si mustran de profetu si partimus dae sa finalidade de cumprèndere cale esseret s’universu de paràulas e sentidos ue sos sentimentos de un’innamoradu si podian dare a bìdere in sos tempos chi custas poesias sun istadas iscrittas.

Tottus sas poesias de custa accoglida sunt istadas imprentadas in paritzos tempos dai su '800 a pagos annos a oe. Su de nde fàghere como un’àttera presentada a sèberu giughet s’iscopu de permìttere innantis de tottus a sos perfughesos de àere a disponimentu òberas chi non sunt sempre fàtziles a agattare.

De dogni autore si sunt seberados pagos cumponimentos, guasi una premissa a arrejonamentos chi su lettore podet fàghere finas de sesi.

Sos testos sunt iscrittos cun sas matessi grafias impittadas dai sos autores. Sa limba est su sardu perfughesu. Pro chie non cumprendet su sardu (màssimu sos fizos de sos emigrados) s’est approntada finas una traduida in italianu.

Mauru Maxia

Pro abbèrrere su documentu abbàttiga inoghe: Poetas perfughesos 6Poetas perfughesos 6 (443.2 KB)

 

 

 

2. Presentada a su libru Sa Funtana Antiga de Frantziscu Piga (Cìciu Piga seniorcontivizadu dae Dàriu Piga

 

Cìciu Piga mannu (mannu pro lu distìnghere dae Cìciu fizu) est unu poete chi finas a oe fit connotu pagu. A custu, forsi, podet àere cuntribuidu su fatu chi s’antologia Canzoni popolari di Sardegna, curada dai su canonicu Juanne Ispanu, est istada pubblicada in su 1863 cando Cìciu aiat solu 13 annos.

In cussa matessi antologia bi figurat una poesia de su babbu de Cìciu, Juanne Antoni Piga. De pretzisu s’agatat in su segundu volùmene, a sas pàginas 467-470.

   

Dai sos registros de sos afidos chi s'agatant in s'archiviu de sa cheja parrochiale ischimus chi custu Juanne Antoni in Pèrfugas est su primu de sa zenia sua ca fit nàschidu in Bultzi dae Frantziscu Piga e Sebastiana Cucu. Non connoschimus s'annu de sa nàschida ca, sende de Bultzi, non si nde agatat bistiga in sos registros de sos batijados perfughesos. Sa mama, Nigoleta Piga, fit fiza de Pedru Piga (su matessi lùmine de unu de sos primos cunsizeris comunales in sos annos ’70 de su Setighentos) e de Maria Antonia Farina. Duncas pro parte de mama fit de sa famìlia de sos Farinas, una de sas pius importantes de Perfugas in su ’700 e in su ’800. Su lùmine de Frantziscu chi Juanne Antoni e Nigoleta aiant dadu a su fizu issoro, chi nois connoschimus comente su primu Cìciu, bi lu podent àere postu pro pesare a Frantziscu Farina, chi in sos annos ’80 de su Setighentos fit notàriu e chi fit nebode de s’àteru Frantziscu Farina chi in su 1731 fit majore e juighe ordinariu de Perfugas (AStSS, fundu Attos Notariles, notariu Jorzi Vespes Laconi, doc. 12 de su 5.6.1731). Naro custu ca a su notàriu Farina, chi de nùmine faghiat Frantziscu, totus lu jamaiant Cìciu. Custa notìscia la connoschimus dae Pascale Cabece e dae sa poesia sua intitulada Perfugas meu, ind’ite istadu ti miro iscrita in sos annos ’50 de s’Otighentos. Su lùmine de Frantziscu bi deviat cùrrere meda in sos Farinas ca Nigoleta e totu, sa mama de Cìciu, aiat unu frade, nàschidu in su 1827, chi si naraiat Frantziscu Maria. Ma totu custu arrejonamentu no est netzessàriu ca, comente amus bidu, su babbu de Juanne Antoni si naraiat Frantziscu e est pro su propiu giaiu chi a Ciciu l'aiant dadu su lùmine de Frantziscu.   

Apo chèrfidu cumintzare custa relata incuadrende s’istoria de sos pessonazos chi nos interessant  in sos tempos chi pretzedint sa nàschida de su primu Cìciu. Ma, dadu chi in custa ocasione m’ant jamadu a faeddare de Cìciu poete, torramus a s’arrejonu de partèntzia e a su babbu sou Juanne Antoni.

Dae una poesia de Juanne Antoni Piga, pubblicada dae su canònigu Juanne Ispanu, chi s’intitulat Che tue, rosa mia, benimus a ischire chi sa dinastia de sos Pigas poetas at in Juanne Antoni, babbu de su primu Cìciu, jaju de su segundu Cìciu e bisaju de Totoni, su fundadore de custa dinastia. Custu est su chi ischimus dae sas pagas notìscias chi connoschimus. Ma non si podet nàrrere cun siguresa chi puru innantis de Juanne Antoni non b’epet àpidu àteros Pigas poetas e chi sa vena issoro nde benzat dai sos Pigas bultzesos o dai sos Farinas de bidda.

Dae custa poesia de Juanne Antoni, ca non nde connoschimus àteras, benimus a ischire chi su primu de sos tres Pigas poetas fit poeta fine, padronu de sa noina torrada chi isse impitaiat in trabàglios de argumentu religiosu comente e custu, postu pro Nostra Segnora. E est pròpiu a Nostra Segnora, no a una fèmina cale si siat, chi Juanne Antoni li narat rosa mia.

Custu motivu de sa rosa l’agatamus puru in su fizu, Cìciu Piga senior comente lu jamat su nebode Dàriu. In sa poesia intitulada Improvvisada 2 (cfr. p. 50) agatamus custa paràula pro duas boltas. E àteras duas boltas l’agatamus in s’àtera poesia intitulada O poetas, suspendide (p. 91). Ma Cìciu, a diferèntzia de Juanne Antoni, impitat custa metàfora in sa poesia de argumentu amorosu, non religiosu.

Un’àteru motivu chi agatamus in Juanne Antoni e in su fizu Cìciu est cussu de sa funtana. Narat Juanne Antoni in s’istrofa 6 de Che tue, rosa mia

Funtana segnalada
Ses istada jamada
Pro dogni meighina…
 

E su fizu sou Cìciu non solu impitat su cuntzetu de sa funtana ma lu ponet a fundamentu de sa poesia sua intitulada Satira-critica, in ue sa paraula funtana bi curret pro bator boltas. 

Un’àteru cuntzetu chi agatamus in Juanne Antoni e in su fizu Cìciu est cussu de sa turre. Narat Juanne Antoni in s’atacu de s’istrofa 7:

Zittade ’e su Segnore
E turre de valore,
ah, ti so cuntemplende…
 
E Cìciu, sempre in sa poesia intitulada Satira-critica impitat su cuntzetu de sa turre pro tres boltas in custu refrain:
Ch'has a pes de una turre
In silenziu lassadu
Sa vecunda tua vena!!...

 

Su genere amorosu de sa poesia sarda, in su cale si collocant puru sas poesias eròticas de Cìciu Piga su mannu, presentat de frecuente pessonazos mitològicos chi sunt tìpicos de s’Arcadia, chi est una forma de arte in ue si faghet mustra de una semplicidade e de unu sensu de sa natura chi, però, non ant relatas cuncretas cun sa realidade.

Innantis Remundu Carta Raspi e a pustis Max Leopold Wagner, in un’òbera sua famada (La lingua sarda. Storia spirito e forma, Berna 1951, pp. 405-416), ant fissadu sos caràteres de custa forma artìstica chi apeit una fortuna manna in Sardigna, sighende modas e modos de fàghere poesia chi fint impitados siat in Italia e siat in Ispagna.

Meda de sos cuntzetos de sas poesias amorosas e pessonazos mitològicos chi agatamus in sas poesias in sardu de s’Otighentos e finas in su Noighentos benint deretos dae cumponimentos de su Seschentos.

Bastat de leare una cantone in sardu intro de cussas chi formant su Canzoniere Ispano-Sardo (1683) pro bìdere chi sos cuntzetos sunt sos matessi:

(Canz. Isp.-Sardo, VII,istrofa 65-72, 1^ batorina) 

Respondemi lughente et charu Norte
Et remedia, si queres, tanta pena.
Pius prestu ti suplico qui sa morte
Tue e totu mi la dias, Diosa amena.
 

 Sa figura de sa fèmina, idealizada pius che esser bera, est frecuente meda ja in sas poesias de su Seschentos in ue est assotziada a su cuntzetu de giardinu e a paritzos tipos de fiores:

 (Canz.Isp-Sardo, VI, 47-52)

Hue ses rugiu gravellu
Hue ses biancu giasminu
Hue es cuddu rugiu bellu
Qui mirao de continu
Hue ses ricu giardinu
Pianta bella prejada?
 

Sos temas de s’Arcadia sunt ja presentes in sas cantones de Logusantu de su 1683:

(Canz.Isp-Sardo, IX, istrofa 13-18)

Adoresi a Diana
Mancari mai l’aìo adorada,
pro chi ancus qui est humana
pro divina la tenzo idolatrada
et timo, hay dolore,
qui in cussa olvidet tantu amore.

 

Puru sa tècnica o su jogu de cumpònnere poesias a bessos retrogados est documentada ja dae su Seschentos:

(Canz.Isp-Sardo, III, istr. 1-6):

Sa die de mesu martu
Pinnone de mare artu
Ando pro mi imbarcare
Pinnone de artu mare
A portu de Longone
De mare artu pinnone

 

Custa regolta de poesias de Cìciu Piga su mannu, chi como at pubblicadu su pro-nebode Dàriu, nos mustrat unu poete cumpletu. Pius cumpletu de cantu sos gustos de cussos tempos, atirados dae su tema de s’amore, nos diant lassare cumprèndere.

Sa poesia amorosa de su primu Cìciu Piga nos dat a bìdere unu poeta chi pro gustos e tècnica si movet in cussu sulcu chi, bènnidu dae sa poesia amorosa et arcàdica de su Setighentos, in Sardigna epeit sos risultados pius mannos cun Paulicu Mossa, su poeta de Bonorva chi, comente e Cìciu, fit istudiadu e connoschiat, a su matessi tempus, sa traditzione chi beniat dae sa poesia ispagnola ma puru cussa chi intraiat dereta dae s’Itàlia.

Si legimus un’istrofa de sa poesia A Dori lontana de Paulicu Mossa no amus a àere perunu dificultade a b’agatare unu modellu pro sas poesias de Cìciu su mannu:

(Mossa, A Dori lontana, 7)

Sempre ch’ando a sa funtana
Ue t’idesi unu die.
Naro: incue affac’a mie
Sezzìat Dori galana!

 

Puru sa Glori de Cìciu, e sas feminas de sas poesias suas, paret chi dipendant dae poesias famadas de Paulicu Mossa comente Sa bellesa de Glori e Isculta, Clori ermosa:

(Mossa, Sa bellesa de Glori, 5)

Angelica, Didone, Eleonora
It’est su ch’han de raru in paragone?
Eleonora, Angelica, Didone
Ei sa matessi Elena ispartana
De raru in paragone it’est su ch’hana
Pro chi naschidas sian dae res?
Bellos sun sos fiores in beranu,
es bella s’aurora ei sa luna,
ma tue pius bella ancora ses!

 

(Mossa, Isculta, Clori ermosa, 1-4)

Isculta, Clori ermosa,
Si comente ses bella ses amante,
Isculta pro un’istante,
Clori, ch’in ermosura ’inches sa rosa.

 

E sempre dae Paulicu Mossa paret chi dipendat s’atacu de una poesia de su primu Cìciu (Turtures avventuradas) chi incumintzat gai: 

Turtures avventuradas
De s’amada Dea mia,
E aite non podìa
Cun bois mudare fada!…

 

e chi nos ammentat deretu s’atacu de una poesias connota meda de Paulicu chi leat unu cuntzetu de s’Arcadia e chi nde falat dae unu motivu clàssicu chi agatamus in Catullo:

Canarinu avventuradu
De s’hermosa Flora mia,
Oh, puite non podia
Cun tegus giambar’istadu!

 

Paulicu Mossa e totu sighiat un’àteru poeta de s’Arcadia sarda, antzis su poeta chi in Sardigna innesteit s’Arcadia italiana in sos temas e in su gustu de sa poesia ispagnola. So faeddende de “Padre Luca” (alias Juan Pedru Cubeddu de Pattada). Si legimus una istrofa de sa poesia Sa femina onesta podimus cumprèndere chena meda trabàgliu cale est su filu chi ligat a Cìciu Piga su mannu cun Padre Luca e cun sas poèticas ispagnola e italiana passende peri Paulicu Mossa:

(Padre Luca, Sa femina onesta, 1)

Iscurtami benigna, Clori ermosa,
Innos de alabanzia hap’a cantare
Pro chi de te Sardigna andet festosa.
Una corona t’hap’a preparare
Fatta non de giacintu et non de rosa
Ch’in pagu tempus si solet sicare.
Ma t’hap’a preparare una corona
Coglida frisca frisca in Elicona
 

Mialinu Pira, s’antropòlogu bitichesu mortu tropu in presse, in una antologia de sos poetas sardos pius importantes at osservadu comente s’Arcadia literària italiana, nàschida in su Setighentos e morta ja in cussu seculu e totu, in Sardigna at postu raighinas fortes chi durant guasi finas a oe e chi, pro custu fatu, isse aiat intituladu “Arcadia sociologica”.

Ma in custa acoglida o regolta de poesias de Cìciu su mannu amus puru sa possibilidade de riconnòschere un’àteru poeta in pius de cussu amorosu.

Bidimus, difatis, puru unu Cìciu poeta sotziale, forsi non cun su matessi gustu de sa denùntzia chi aiat sa poètica de Pascale Cabece, ma cun unu tràgiu irònicu chi ammentat cussu de Giuanne Batista Muraglia in sa Cantone de sos colzos et cussu de Cabece e totu in trabàglios comente S’idides a zia Manna cun rosariu.

A esèmpiu si podet tzitare sa poesia intitulada Satira 2 (pàg. 85-87) chi jughet comente protagonista una pessone istivinzada Pibia. Cumbenit a nde lègere una istrofa (3^ otava): 

A Pibìa puru
unu tempiesu in gradu,
chi tres dies est istadu
caddu de una furraja…
A l’intender canta braja
si dat cuss’ateru puru
bettende ai cudd’iscuru
frascas de ogni zenìa.
 

Custu est su chi mi paret de cumprèndere legende sas poesias de su primu Cìciu. Mi paret, chelzo nàrrere, chi su poeta sotziale e su poeta polèmicu superent, forsi, su poeta amorosu.

Est importante meda, creo, sa nota chi Cìciu ponet a sa cumprida de sa poesia intitulada  “Satira – critica”, ma chi podiat puru èssere intitulada Su chervu, una figura de animale leada in bàlziga pro si contrapònnere a un’àteru poeta, creo perfughesu, pius mannu de issu pro edade e, a su chi diat pàrrere, forsi puru pro fama. 

 “Essendeli ennidu a cognissione,
babbu mi proibesit apoltamente
de insistire in una simile polemica

 

narat Cìciu dèndenos a ischire cale fit s’atintzione chi sos mannos poniant pro chi in sa bidda non b’aèret sutzessu brigas. 

Est bellu custu avèrbiu, apoltamente, chi Cìciu, chi non si ismentigat mai de èssere poeta nemmancu cando iscriet in prosa, fraigat in cussu pròpiu momentu.

A su matessi tempus, custa nota est importante ca nos dat a ischire sa manera de comente si podiat tènnere una disputa poètica: est a nàrrere, cantende o, mezus, fatende connòschere cun iscritos sas respostas a manu a manu chi fint cumpostas dae sas duas partes chi fint in cuntierra. 

No est de badas chi Cìciu narat chi su babbu l’at proibidu de “insistire in una simile polemica”. Ca de custu si tratat, de polèmica in ue sa poesia est istrumentu de cuntierra, istrumentu chi est impitadu pro isboligare sos argumentos de contrapònnere a s’aversariu. No est de badas, tando, chi Cìciu epet intituladu custu trabagliu sou “Satira – critica”. 

Su chervu de custa poesia est una metàfora, o bàlziga comente naramus nois in bidda, de unu poeta connotu, pius connotu de Cìciu, comente podiat èssere forsi unu comente Pascale Cabece. Dae s’antologia de Juanne Ispanu, difatis, si cumprendet bene chi Capece in sos annos Sessanta e Setanta de s’Otighentos (cando deviat èssere ja antzianu) fit su poeta pius connotu de Perfugas in tota sa Sardigna. Difatis in s’antologia de Juanne Ispanu est unu de sos poetas chi ant àpidu poesias imprentadas pius de totus. E Cìciu matessi riconnoschet sas galidades de s’aversàriu sou cando, pro tres boltas, repitit custu refrain: 

Ch'has a pes de una turre
In silenziu lassadu
Sa vena tua vecunda!...

 

E chi su chervu siat unu poeta aversàriu Cìciu lu ponet in giaru cando in sa poesia de risposta a un’àtera poesia (p. 114: “Apendemi postu sa cratica, Rispondesi cun sos versos seguentes”) chi l’aiat postu s’aversariu sou narat: 

Poeta, e cales ispinas
Ti sunt sa testa punghende?
O cal'unda est agitende
Sa tua testazza dura?

 

Pascale Cabece non solu fit capatze e vàlidu in sa poesia amorosa ma, màssimu in fatu de polèmica e de poesia sotziale, fit unu poeta de timire. Cìciu, dae parte sua, guasi a siguru fit unu pitzinnu o bajanu chi, a sos tempos de cando iscrieit cussu trabàgliu, non deviat àere mancu afidadu si est beru chi su babbu aiat s’autoridade de li proibire de sighire cussa polèmica.

Una proibitzione comente e custa, b’at de nd’èssere siguros, unu babbu non la faghet a unu fizu si at pius de trint’annos o est cojuadu e afizadu issu e totu. Dunas si podet crèere chi Ciciu no aeret pius de vinti - vintichimbe annos. Ma cun totu chi fit pitzinnu, Cìciu dat proa de non timire s’aversàriu ca in sa risposta a sa Critica chi cuddu l’aiat fatu li narat: 

(Satira - Critica, p. 116):

Si ti punghet pagu in testa,
Ateru si bi nd'aggiunghet;
Si pagu in testa ti punghet,
Ancora so cominzende.

 

Proite podiat èssere Cabece su chervu de sa poesia? Intantu b’at de cunsiderare chi àteros duos poetas perfughesos, Bainzu e Giuanne Batista Muraglia, in cussos tempos (semus in sos annos ’70 de s’Otighentos) aiant unu e s’àteru pagos annos. E, duncas, non podiat èssere perunu de frades Muraglias su chervu de sa polèmica de Cìciu.

Pascale Cabece fit poeta mannu ja in su Chimbanta (s’annu chi nascheit Cìciu) ca pagu tempus innantis aiat iscritu una de sas poesias suas pius nòdidas: cussa subra a s’alluvione de Pèrfugas de su 1848 (duos annos innanti chi aeret nàschidu Cìciu). E in su 1853 iscrieit un’àtera poesia famada, est a nàrrere S’ischedas ite at factu Sant’Andria!

Duos elementos b’at, in custu arresonu, de tènnere in cunsideru. Primu: su chervu fit s’animale prìntzipe de su Sassu, s’animale pius mannu de su territòriu de Perfugas. 

Lassadu has sa vena tua
Desolada in dunu monte
 

narat Cìciu e

Curres cun altera fronte
Abba a basciura a buffare!”.

 

Nois ischimus chi Pascale Cabece, comente sos àteros Cabeces de su Sete-Otighentos e de oe e totu, beniat dae Sa Mela, mancarri siat vìvidu in bidda e nachi puru in Laerru. Eo e totu apo agatadu in s’Archiviu de Istadu de Tàtari unu istrumentu de su 1842 (notàriu Mureu, sogru de su notàriu Selvadore Piseddu) in ue Pascale Cabece e su frade sou Juanne figurant comente bendidores a Pedru Brundu de unu istatzu chi possediant in Oloiti. Duncas, su cuntzetu de su chervu si abbinat a cussu de su monte, chi est su logu dae ue Cabece est faladu a basciura. Cabece – lu naro pro s’istoria – fit de una familia de sas pius importantes de Perfugas ja dae su Setighentos, apende àpidu custa famìlia sìndigos e notàrios.

Sa figura de su chervu, mancarri non siat frecuente meda in sos poetas sardos, l’agatamus pròpiu in Pascale Cabece chi in sa poesia intitulada S’idides a zia Manna cun Rosariu, in s’istrofa 5, ponet unu paragone intro de tzia Manna e unu chervu: “cun sas orijas che chervu in su litu | sas zitas e cuntrastos iscultende”, narat Cabece.

Cun totu custu non si podet nàrrere chi s’aversàriu de Cìciu esseret propiu Pascale Cabece. Comente apo nadu, cando Cìciu iscrieit cussa Sàtira deviat èssere pitzinnu de non pius de vinti o vintichimbe annos mentres chi Cabece nde deviat àere non mancu de sessanta ca ja in su 1848 iscriiat in tonu de cunfidèntzia a Fra’ Pedru Piga, chi tando aiat guasi chimbant’annos, nèndeli “caru amigu”.

Forsi in su chervu ammentadu dae Cìciu si diat poder riconnòschere unu de sa famìlia Cervo, de orìgines tempiesas e duncas faladu dae alturas issu puru. Ma no ischimus si sos de Cervo chi s’agataiant tando in Pèrfugas esserent poetes.

E tando? E tando devimus reconnòschere chi, a parte Cabece e Juanne Antoni Piga, in pràtiga no ischimus nudda de sos poetas perfughesos de sa prima meidade de s’Otighentos. Però b’at de crèere chi poetas, màssimu de poesia “a bolu”, bi nde podiat àere e finas paritzos. 

Cìciu senior jompet a formas de arte pius artas cando su tema passat dai s’amore a s’ironia. Sa poesia intitulada Muttu (2) nos dat una dimustratzione de cantu sa galidade de sa poetica sua nde balanzet:

Muttu (2) (p. 58)

Cantu ses manna de pezza
Ses mancante de giudisciu.
Mai ti lassas su visciu
D’esser che butazza ezza.

 

Ma non cherzo sighire in s’anàlisi de totu sas poesias ca, creo, s’ingàrrigu chi m’est istadu dadu non siat cussu de andare a fundu in s’arte de su poeta e de intrare in totu sas poesias iscritas dae Cìciu Piga, ma cussu de faeddare de su trabàgliu chi oe Dàriu Piga nos presentat inoghe.

Solu una cosa cheria agiùnghere subra a su tipu de poeta chi deviat èssere su primu Cìciu. Mancarri sos istòricos de sa poesia sarda nerent chi sas garas poèticas siant nàschidas in Otieri in su 1896, b’at documentos chi nos assigurant chi sas garas (chi tando fint jamadas dispùtas) si faghiant et fint sighidas meda dae sa zente finas dae su Setighentos.

De Cìciu Piga fizu totus ischimus chi cantu fit mannu in gara fit mannu “a taulinu”. De Cìciu Piga babbu no ischimus si esseret istadu, issu puru, poeta de gara o de taulinu. Sos elementos chi connoschimus dae custas poesias chi oe Dàriu nos est presentende nos faghent a cumprèndere chi su babbu deviat èssere unu poeta de taulinu, comente nos narat issu e totu cando in sa poesia O poetas, suspendide iscriet 

Cun maestos’arpa sono
E cun sa vena limada

 

Vena limada” narat Cìciu. Totu sos chi si interessant de poesia sarda ischint chi sa lima est s’istrumentu chi su poeta “a taulinu” impitat de pius pro chi sa poesia, a pustis de èssere essida dae sa bena, diventet arte. Propiu dae custa poesia podimus connòschere sa pessonalidade de su primu Cìciu. B’at duos passazos in ue su poeta si dimustrat, non solu siguru, ma guasi superbu ca narat: 

 (p. 90)

Faghide chi eo cante
Cun sa sola musa mia;
Ch’in arte est sa poesia
Chelzo como a cuncoldare,
E bois a m’iscultare
Attinzione faghide

 Cun maestos’arpa sono

E cun sa vena limada
Canto in metru insuperabile (…) 

 

Sa vena pulìtiga 

Dàriu in s’Introduida nos narat chi Cìciu su mannu pro iscrìere sas poesias suas non si servit solu de su faeddu perfughesu. E custu fatu ja est beru. Mancarri calchi paràula perfughesa non manchet (cfr. cortzu in sa 3^ istrofa de Turtures avventuradas mentres at iscuru in A Pibìa isventurosu, 3^ istr.), sa base de s’iscritura sua est cussa chi sos istudiosos narant “logudoresu illustre”, sa matessi limba impitada dae Padre Luca, Paulicu Mossa e àteros poetas de cussu tempus. E difatis in su primu Cìciu agatamus tzertas paràulas in formas divessas dae comente currint in su faeddu perfughesu. Bidimus pro esèmpiu:

asìe (perf. gai) in A dogni lentu alenare, 3^ istrofa
gasìe in Satira, 4^ istrofa
asi in Poeta e Glori
boza (perf. gana)in Una femina est in puddu
andesti, portesti, lassesti (perf. andèis, giuttèis, lassèis) in Sa bene torrada sias
bolao (perf. bolaìo) in Sa bene torrada sias
iscuru (perf. coltzu) in Sa bene torrada sias
 

Partende dae custu fatu istilìsticu, Dàriu pessat – custu mi paret de cumprèndere – chi Cìciu senior si serveret puru de àteras variedades de su sardu pro dare corpus a unu sentimentu pulìtigu. E, duncas, proponet unu livellu dòpiu de letura de sas poesias de su bisaju.

Eo non cherzo miminare nemmancu de unu pilu custa proposta interpretativa de Dàriu, chi mi paret seria e andat cunfrontada e averguada cun iscumproos. Custu de leare paràulas dae sos àteros faeddos chi amus in sardu l’agatamus ja in poetas de su Setighentos e de su Seschentos puru. Frantziscu Innàtziu Mannu, chi in su 1794 imprenteit in Còssiga sa cantone sua pius connota Procurad’e moderare, in custu innu sou, iscritu in logudoresu ladinu, siat pro arrichire sas possibilidades ispressivas de sa limba e siat pro cundordare sa rima cando fit netzessàriu, impitaiat puru paraulas campidanesas. Pro esempiu:

(F. I. Mannu, Procurade de moderare

O poveros de sas biddas,
Trabagliade, trabagliade,
Pro mantenner in zittade
Tantos caddos de istalla.
A bois lassan sa palla,
Issos regoglin su ranu (…)

 

Beru est chi in fatu de aspiratziones pulìtigas forsi non b’at àtera cantone in sardu in ue sos sentimentos de rebellione sunt pius giaros de custu innu de Frantziscu Innàtziu Mannu.

Si custu sentimentu pulìtigu esseret presente puru in sos àteros poetas chi si serviant de custos imprèstidos lessicales est argumentu de discussione. 

Àteras cosas interessantes si diant pòdere nàrrere, siat de argumentu linguìsticu che de àteru tipu. Forsi pro fàghere unu discussu pius cumpletu diat èssere cosa justa a imbarare sa essida de su segundu volùmene chi Dàriu nos est annuntziende (àteras 21 o 22 poesias, creo).

Mèritos de s’autore 

Dàriu no est a oe a dare proa de s’interesse chi at pro sa limba nostra. Totu ischimus chi, dae custu puntu de vista, issu est, si non s’ànima, sa pinna de s’Oberaìa de Santu Jorzi.

Mancarri totu non l’ischent, s’est laureadu discutende una tesi subra a sas relatas chi bi sunt intro de su sardu e su faeddu de S’Alighera, est a nàrrere su cadalanu chi si bi faeddat dae guasi sete sèculos. Ja custas duas cosas sunt bastantes a dare sa misura de cale siat sa passione chi lu movet in su matessi sulcu in ue innantis sou si moveint su antibisaju Juanne Antoni, su bisaju Cìciu senior, su jaju Cìciu junior e su babbu Totoni Piga.

Eo l’ischia dae meda chi Dàriu fit trabagliende a unu maniscritu de su bisaju e chi aiat gana de imprentare sas poesias de Cìciu mannu e de Cìciu minore, ambos duos poetas de galidade mancarri de Cìciu babbu finas a oe no aeremus ischidu meda.

E tando su primu mèritu de Dàriu est propiu custu: est a nàrrere, cussu de àere non solu agatadu e iscobertu una regolta de poesias de Cìciu senior, comente issu at iscritu in sa coberta de custu libru. Ma unu mèritu ateretantu mannu est cussu de àere imprentadu custas poesias chi oe nos permitint de connòschere unu poeta chi calchi bolta nde intendiamus faeddende ma chi niune connoschiat guasi a nudda. 

Istrutura de su volùmene 

Custu volùmene si intìtulat Sa Funtana Antiga e at unu sutatìtulu Iscritos inèditos de unu poeta de s’Anglona (1850-1887).

Est unu volùmene de 122 pàginas in formadu 15x21.

Sas poesias, trascritas dae s’originale agatadu dae Dàriu, sunt 21.

Sa sìlloge cumintzat cun sa poesia Giusta cosa dispensa a sa pàg. 33 e cumprit cun Sàtira – crìtica a sa pàg. 116.

Totu e 21 poesias iscritas in sardu sunt bortadas o traduidas a fronte in inglesu dae Dàriu e totu cun s’agiudu de una perfughesa de intradura, Tina Bruna de Villiers, comente issu e totu nos narat.

Sèberos de s’autore

Comente narat Juan Jesús Payán Martín in s’introduida a su volùmene, a Dàriu si li devet reconnòschere su coràgiu de àere fatu a su mancus duos sèberos. A primu de totu, su fatu de àere curadu e imprentadu una regolta de poesias de unu poeta pagu connotu, leèndechelu da s’ismèntigu (s’olvidu, si diat pòdere nàrrere faeddende in poesia) in ue ch’est istadu pro pius de unu sèculu.

S’àtera mustra de coràgiu de Dàriu est cussa de àere imprentadu custu libru in sardu e de àere traduidu totu su chi bi est iscritu, poesias e faeddos, in inglesu. S’introduida e totu de su volùmene est iscrita in un’àtera limba, est a nàrrere in ispagnolu. E deo, tando, comente podia fàghere a non istèrrere custa presentada in sardu, antzis in perfughesu? Non b’at gustu pius bellu de faeddare de nois in sa limba nostra. 

Ma sa mustra de coràgiu, cal’est? Sa cosa est giara. Dàriu no at impitadu mancu una paraula in italianu (sas pagas paràulas in italianu sunt cussas de su còlophon, in sa serrada de su volùmene, ma creo chi Dàriu de custu fatu non nd’epet ischidu ca, si nono, creo chi aeret dimandadu finas a sa tipografia de iscrìere in sardu puru su còlophon…

Custa cosa de che isclùdere s’italianu podet piàghere o non piàghere. Est unu sèberu de s’autore e est s’autore chi nde rispondet. Juan Jesús Payán Martín l’at postu in guàrdia e forsi at rejone cando l’avertit chi custu sèberu sou diat pòdere àere cunseguèntzias negativas in cantu a sas possibilidades de bèndere pius copias de su libru e, a su matessi tempus, de lu fàghere intrare e lu fàghere connoschere de pius in su Continente.

Est Dàriu e totu a nos ispiegare su motivu de custu sèberu e forsi, in s’interventu sou, ja nd’at a faeddare, creo. Bisaju sou, Cìciu senior, cun totu chi connoschiat bene s’italianu, sebereit de iscrìere in sardu non solu sas poesias ma puru sos cummentos chi las acumpagnant. Cìciu mannu, est a nàrrere, at fatu che Paulicu Mossa chi, mancarri esseret istudiadu e connoscheret sos autores clàssicos, non si sonnieit nemmancu de iscrìere in italianu comente, dae parte issoro, sebereint de fàghere pagos annos in fatu Gràscia ’e Ledda e Bustianu Sata.

Inoghe che at unu problema mannu e si cumprendet. A Bustianu Sata oe in Sardigna sunt intituladas deghinas de iscolas (e una puru in bidda nostra) e custu est unu fatu coerente cun su sèberu sou de iscrìere in italianu. E Gràscia ’e Ledda, pro su fatu de àere seberadu de iscrìere in italianu, at bìnchidu su premiu Nobel e est s’iscritora sarda pius connota de s’istoria e in totu su mundu. A Paulicu Mossa e àteros poetas mannos, forsi pius mannos de Bustianu Sata, foras dae Sardigna, in pràtiga, non los connoschet niune.

Ma s’istoria, custu ja l’ischimus, non durat chent’annos solu. Difatis oe semus bidende chi, mentres niune o guasi niune leget pius sas poesias in italianu de Bustianu Sata e medas lu cunfundint cun Salvatore Sata (s’àteru nuoresu famadu meda pro sas òperas suas iscritas in italianu), sunt meda de pius como sos pitzinnos chi connoschent a Pepinu Mereu (s’autore de Nanneddu Meu) e a Frantziscu Innàtziu Mannu (s’autore de s’innu sardu Procurade de moderare) chi foras de Sardigna guasi niunu connoschet. O no est gai?

Eo creo chi a Dàriu si li devat reconnòschere custa coerèntzia istòrica cun cussu chi fit su sèberu de su bisaju sou Cìciu su mannu.

In custu libru Dàriu nos annuntziat de àere contu de imprentare una segunda parte cun àteras poesias inèditas de Cìciu senior. Antzis, ja in custu volùmene benimus a ischire chi s’autore at iscritu òberas non solu in sardu ma puru in cossu. Auguramus, tando, de bìdere luego su restu de sas poesias, de manera de pòdere àere s’opera omnia de custu paesanu nostru.

Avièndemi a cumprire custu interventu, naro gràscias e fato sos cumplimentos chi li sunt dèvidos a su curadore pro s’isfortzu et sa galidade de su trabàgliu chi nos at regaladu.

Dae oe Perfugas est pius ricu ca at un’àtera prenda de si nde pòdere bàntare siat in Sardigna e siat foras, gràscias propiu a su fatu chi sas poesias sunt bortadas in inglesu.

E gràscias a totu sos chi sunt bènnidos a fàghere corona a custu pitzinnu, paesanu nostru, chi est prommitende de nos dare àteras suddisfatziones mannas.  

Mauru Maxia

 

 

 

3. Presentazione del volume Poesia popolare in Anglona tra il Settecento e il primo Novecento 

Per leggere il testo premere su questo collegamento: Poesia popolare in anglona relazionePoesia popolare in anglona relazione (39.76 KB)

 

 

 

 

Aggiungi un commento

Stai utilizzando un software AdBlock, che blocca i captcha pubblicitari utilizzati su questo sito. Per poter inviare il tuo messaggio, disattiva AdBlock.

Creare un sito gratuito con emioweb.it - Segnalare un contenuto inappropriato sul sito